La Punta de ses Crestes, a l'entrada de la badia de Portocolom, amb el far

Descobrir

La torre i sa Bateria

Una torre contra els corsaris i una bateria d'artilleria a l'entrada de la badia

Informació pràctica

Ubicació
Portocolom

Durant segles, la gran badia de Portocolom va ser tan útil com perillosa: un refugi per a les barques i, alhora, una porta oberta als corsaris. De les defenses que s’hi aixecaren per vigilar-la en queden dues petjades. La més antiga és la base d’una torre de guaita de 1570, protegida com a Bé d’Interès Cultural, que encara és dreta entre els xalets de sa Punta. L’altra és un nom: el de la bateria d’artilleria del segle XVIII, que avui duu la urbanització de sa Bateria, a la banda oest de la bocana.

La torre de guaita

Ja al segle XIV hi havia a la costa de Felanitx un servei de talaiers que avisava de l’arribada de vaixells enemics (Ajuntament de Felanitx). Amb l’augment de la pirateria, el 1570 es va ordenar construir una torre a l’entrada del port. El 1571 ja funcionava com a talaia, encara que sense acabar, i el 1577 es va recréixer i s’hi afegiren una cisterna, una cuina i una estança per als guardes (BOIB).

Era una torre circular d’uns sis metres de diàmetre, a 27 metres sobre el nivell de la mar. Formava part de la cadena de torres que envoltava Mallorca i es comunicava amb senyals de foc. El 1579, el Borrador de la isla de Mallorca explica que tenia dues guardes, que el manteniment el pagaven a mitges la Universitat de Mallorca i la vila de Felanitx, i que rebia el foc de la torre de Cala Figuera, a Santanyí, i el passava a la de Manacor (UIB).

La torre es va enderrocar el 1919. Avui en queda la base, un tronc de con de pedra d’un metre d’alt aproximadament amb un vèrtex geodèsic al damunt, i al costat una construcció mig colgada, quasi quadrada, que probablement era la cisterna. Segons la tradició oral, més endavant es va fer servir per al contraban. El 2014 el Consell de Mallorca n’actualitzà la protecció com a monument i en delimità l’entorn (BOIB).

On veure-la

És a sa Punta, en una zona de xalets construïda als anys seixanta i setanta, devora els carrers de la Ciutat de Sète i de l’Arxiduc Lluís Salvador. Són restes modestes, sense panells ni horari, que es veuen des del carrer. El mapa d’aquesta pàgina marca el punt. Es pot combinar amb el passeig fins al far i un bany a s’Arenal.

Sa Bateria

A principi del segle XVIII es va construir una bateria d’artilleria per defensar l’entrada del port. L’Ajuntament de Felanitx la data el 1713 i la situa a Cala Barbacana (Ajuntament de Felanitx); la Gran Enciclopèdia Catalana parla d’un fort aixecat el 1715, durant la guerra de Successió, reconstruït el 1807 davant l’amenaça anglesa i venut per l’Estat el 1876 (enciclopedia.cat).

A principi del segle XIX, al port amb prou feines hi vivien mitja dotzena de famílies i un destacament de soldats que s’estava a la bateria (Patrimoni historicoartístic de Felanitx). El nom ha sobreviscut a l’ús militar: sa Bateria és avui una de les urbanitzacions que cresqueren amb el turisme a partir de 1960, davant la bocana del port i el far.

Per seguir

La història del port, del refugi de barques al comerç del vi, és a la història del port. Per al que hi havia abans de les torres, s’ha de pujar a Es Closos de Can Gaià, el poblat de l’edat del bronze. I de la mateixa xarxa defensiva de la comarca és el Castell de Santueri.

Crèdits de les fotos