Barques amarrades al port de Portocolom

Descobrir

Història del port

Refugi de pescadors, port del vi i lloc d'estiueig

Informació pràctica

Ubicació
Portocolom

Portocolom és el port natural de Felanitx, a la costa de llevant de Mallorca: una badia gairebé tancada, d’aigües tranquil·les, que durant segles va donar abric a les barques de la zona. La seva història es resumeix en tres etapes, i a cadascuna el port va canviar de funció.

Refugi d’embarcacions

Al segle XVIII la badia va començar a créixer com a refugi d’embarcacions, gràcies a les seves aigües tranquil·les.

Barques fondejades a la badia de Portocolom

El port del vi

Al segle XIX va arribar l’activitat mercantil. El motor va ser el vi de Felanitx, que sortia per mar des de Portocolom, i amb el comerç arribaren les infraestructures del port.

L’apogeu va arribar el darrer terç del segle, amb el màxim del comerç del vi. A principis de segle al port hi vivien només unes poques famílies; el 1876 es va aprovar la urbanització de sa Capella, entorn de l’oratori, i el 1880 la de la zona de la Duana, que va néixer com a lloc d’estiueig. La fil·loxera, a finals del segle XIX, va enfonsar el comerç del vi. La pesca sempre hi va ser i va créixer a partir de 1908 amb l’arribada de les barques de bou, de pesca d’arrossegament.

El turisme

A partir dels anys seixanta va començar la gran transformació turística, amb la construcció d’hotels i apartaments. El comerç portuari va anar perdent pes davant el turisme i la nàutica d’esbarjo. El passeig marítim, les barques amarrades i el Club Nàutic marquen avui el caràcter del port.

La plaça de Sant Jaume i el carrer de n’Alou, al nucli antic

Avui Portocolom té uns 4.600 veïns empadronats i és el segon nucli del municipi, després de Felanitx. A l’estiu, amb les segones residències i els lloguers turístics, la població es multiplica.

La badia en xifres

  • Des de la bocana fins al fons de la badia hi ha uns 1.400 metres.
  • La bocana fa uns 140 metres d’amplada i té poc calat.
  • L’entrada està exposada als vents del sud i el canal està abalisat i il·luminat.

Són dades descriptives: per navegar s’han de consultar sempre les cartes nàutiques i els avisos actualitzats.

Colom i Felanitx

A Felanitx hi ha qui defensa que Cristòfor Colom va néixer al municipi. És la tesi de l’investigador Gabriel Verd Martorell i de l’Associació Cultural Cristòfor Colom, que el maig de 2012 la presentaren a l’exposició Cristóbal Colom y Mallorca, als Jardins del Rei de Portocolom, amb el suport de l’Ajuntament de Felanitx. És una hipòtesi local: la majoria dels historiadors situen l’origen del navegant a Gènova. El nom del port, en canvi, és molt més antic que el navegant: ho explicam a per què es diu Portocolom.

Per seguir

El racó més antic del port, amb les seves casetes de barques, té article propi: Es Riuetó. I la badia va tenir el 1922 una de les primeres escoles civils de pilots d’hidroavió d’Espanya.

Crèdits de les fotos